Quatre pares es troben per parlar després que els seus fills s'hagin esbatussat. És la premisa d'Un déu salvatge, de Yasmina Reza. Després de la incomoditat inicial s'aniran deixant anar i les caretes de cordialitat cauran per entrar en una guerra cos a cos, on els personatges ja no componen únicament dos equips, sinó que les parelles s'intercanvien retrets i ens fan adonar que tothom juga sol. Tot i la nostra civilització, consciència i bones maneres, tots amaguem una part salvatge, que per molt que vulguem, no sabem controlar. La feina, els principis, el domini, la parella. Tot és extremament relatiu i complicat. Probablement els nens tenen les coses més clares i les saben resoldre d'una manera més espontània.
Fins a quin punt és transcendental una baralla infantil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada