Entrevista a Dani Macaco

Aloma Vilamala - Manresa
Avui, a les 10 de la nit, Macaco tocarà al Silenci. Torna als escenaris celebrant l'èxit del seu cinquè disc, Puerto Presente, que ha acumulat una llarga llista de premis: l'Ondas al millor àlbum, el millor videoclip dels premis 40 Principals, el Premi de la Música per la cançó Moving; i una nominació als Grammy llatins i a la MTV Music Award.

No, sonar a les ràdios comercials no el farà canviar. Continua fent les coses de cor. Sí, al concert d'avui a la sala Silenci hi haurà festa. I moments per a tot. La naturalesa, el present i la comunicació són els seus temes. "També faig cançons d'amor", afegeix. L'important és arribar a la gent. "Aprenguem totes les llengües, fins i tot les inexistents", diu entre aforisme i aforisme. I gràcies a la comunicació, al boca-orella, ara toca en festivals davant de 100.000 persones.

- Què espera les persones que vagin al concert? Serà festiu?
- La meva proposta en els concerts de Macaco és que hi hagi varietat i dinamisme. Hi ha moments que la gent es posa a cantar com boja, però també hi ha parts que la música baixa, amb algun tema més acústic. Fem els clàssics que la gent demana i moltes cançons de Puerto Presente, però amb alguns canvis respecte a l'any passat. També fem una cançó que acabo de gravar per a un projecte molt maco per aconseguir sabates per a l'Àfrica, i alguna versió.

- Sempre cuiden la posada en escena. Serà el cas?
- Sí, està molt cuidada: hi ha alguns apunts teatrals amb una pantalla, i imatges en directe sincronitzades, anem amb un VJ. Tenim un guitarrista amb mal a la mà, i alguna cosa no la podrem fer. Però en total som 16: 9 músics i 7 tècnics. Mai no sortiria a l'escenari a mitges, sortim a donar-ho tot.

- És el segon any de gira de Puerto Presente. Què té aquest disc que hagi enganxat tanta gent?
- Toco fusta, però les gires sempre m'han anat bé, i hem fet dos anys amb cada disc. Mai no m'han faltat concerts. Sempre he tocat a tot arreu, gràcies al boca-orella de la gent, que té molta força. Ha estat per això que ara ho faig en festivals davant de 100.000 persones! El disc Ingravitto al seu moment no va sonar a les grans ràdios, però va ser disc de platí. Amb Puerto Presente les ràdios em donen suport, i jo ho agraeixo molt, però Macaco no és artista d'una sola cançó. Ara sona Moving i Tengo pertot arreu, però cançons com Con la mano levantá i Mama Tierra, que no van sonar en grans ràdios, tenen molt èxit aquí i a l'Amèrica del Sud. És gràcies a la nostra manera de fer, al treball artesanal de cada disc.

- Sonar en grans emissores no fa canviar aquesta manera de fer?
- Hi ha gent que s'enfada perquè sonem a la ràdio. Ens queixem tots que les ràdios comercials no s'arrisquen i quan ho fan i funciona, no els agrada? Fa un any i mig era impensable que una cançó com Moving, amb aquests sons i parlant de la natura, hi sonés. També faig cançons d'amor, l'important és que les faig de cor i sóc sincer amb mi. No canviaré un tema perquè una ràdio m'ho demani, però si el fan sonar estaré agraït perquè és un gran altaveu. Suposo que la gent és ignorant, jo tampoc no sé com treballa un fuster.

- En el seu darrer videoclip, Mensajes al agua, una frase diu: "ninguna idea es tan importante como la posibilidad de compartirla". És més important la comunicació que el missatge?
- Jo crec que sí. La comunicació real és parlar i escoltar. A vegades només escoltem el que tenim davant del nas. Tal com diu Mario Benedetti, "mi táctica es hablarte y escucharte construir con palabras un puente indestructible". Quan hi ha espais entre frase i frase, i no enrenou i una massa sense pausa, com passa amb els discursos dels polítics, és quan podem pensar. Tenim una gran comunicació virtual i ens oblidem d'allò humà. Pot ser que sigui senzill o bàsic, però ens n'oblidem. I això m'ho dic a mi mateix, jo no sóc mestre de res i també m'equivoco, però intento aportar les meves coses bones a les cançons i al meu dia a dia.

- Les cançons de Macaco són senzilles, enganxoses. Això ajuda a aquesta comunicació?
- Com diu un dels meus productors, Bikôkô, nosaltres no construïm gratacels, sinó cabanes. A la música hi ha moltes lligues. Hi ha músiques que admiro, com la de Paco de Lucía, la de Miles Davis, que revolucionen un estil, tenen tècnica i virtuosisme: ells fan gratacels. Llavors hi ha la música popular, des d'on es poden fer grans coses. Com Bob Marley. No em cansaré mai d'escoltar-lo i fa servir la tècnica bàsica d'estrofa i tornada, però quines estrofes i quines tornades! No em vull comparar amb Bob Marley, ja m'agradaria. Jo busco idees senzilles, però que tinguin substància.

- Compondre o actuar?
Totes dues coses. A l'estudi ets com un fuster, has de polir i treballar detalls, buscar aire, que tot tingui sentit, que els instruments es complementin... Són millor tres accessoris que massa maquillatge. En el directe, hi ha el feedback, la influència del púbic, i tot és més excessiu, t'acceleres, tot i que intentes compensar-ho. Abans cridava molt!


En curt. Definicions
- Naturalesa
- La màxima droga, eufòria, adrenalina. Jo sóc egoista, per això la cuido: perquè és el que estimo més i el que se’m posa millor.
- Mestissatge
- Una paraula confusa. No s’ha de confondre amb United Colors of Benetton. Les fusions i mescles han de ser naturals, són bones si se sap cap on es va, musicalment parlant.
- Rumba
- El funky de la música espanyola: la rumba és al flamenc el que el funky és al jazz. Veritat, naturalitat. L’arrel.
- Present
- Aquesta entrevista.

Regió7, 27/5/2010