Per Sant Jordi, em van regalar A la Carretera, de Jack Kerouac. Em va sorprendre molt, perquè coneixia l'autor. Per una cançó, Mediocritat, de Glups!, un musical de Dagoll Dagom (1983). Un tema que jo vaig descobrir a Historietes (1993),de la mateixa companyia, un “refrito” de tots els musicals que havien fet anteriorment. Devia ser el primers musicals que vaig veure, i em va enganxar prou per investigar d'on havien sortit aquelles cançons i quines eren les històries de cadascuna.
És estrany com els refrents ens arriben. Noms que escoltem per casualitat, i que tornen a nosaltres igualment per casualitat, fins a esdevenir part de qui som. Però tal i com va dir algú savi, les casualitats són la sal de le vida. O qui sap adonar-se de les casualitats aprecia la bellesa de la vida. O una cosa així.
La cançó és fosca i pessimista. Recordo preguntar a ma mare pel significat de la paraula mediocritat quan l'escoltava amb un casset al cotxe. Al vídeo, un Xavier Ribera-Vall jove la canta (no gaire bé, per ser ell). La versió és d'Historietes. A Glups! em sembla recordar que la cantava Ferran Rañé.
Jo volia viure
i estic atrapat
jo volia ser
Hemingway o Kerouac.
Jo volia viure
i m'estic morint
jo era Henry Miller,
jo era James Dean!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada